Nov 30

Bicicritica


Senyores i senyors, joves i velles, nens i nenes, gattes i gosses…La bicicrítica arriva a Girona

Però,…això de la bicicrítica, qué és?

És un passeig en bici, una vegada al mes, que es celebra en diferents ciutats del mòn per mostrar la bici com a medi de transport urbà. És una forma lúdico-festiva-reivindicativa de demanar el nostre dret a circular sense perill per les ciutats.
Respon a lemes com: “No bloquegem el trànsit, som trànsit”, o “Utilitza la bici a diari, celébra-ho un cop al mes”.
L’origen de la paraula bicicrítica provè del documental ciclista “The return of the Scorcher” (1992), on s’aplica la paraula al fenómen d’acumulació de ciclistes en els encreuaments no regulats per a semàfors, fins arrivar a ser un número suficient, una massa crítica, que les hi permet creuar juntes amb seguretat.
Aquell mateix any a San Francisco es van començar a organizar Masses Crítiques, en un any van arribar a ser uns 500 ciclistes. A partir de al·leshores el fenómen es va anar extenent per altres ciutats de E.U. y després per tot el mòn.

Nov 24

Jornades antipatriarcals a Girona

Escrit per Plataforma Antipatriarcal

El proper dijous, 25 de novembre, és el Dia Internacional Contra la Violència Masclista. Des de la Plataforma Antipatriarcal hem organitzat actes als quals us convidem a participar:
Dijous 25 nov.: CONCENTRACIÓ, Contra la violència masclista, lluita feminista! A les 8 del vespre a la Plaça del Vi de Girona

Divendres 26 nov.: CINEFÒRUM, La Historia de Cristina M, a les 8 al CS La Màquia (c/dels Vern, 15-17,al costat de la pl. Catalunya)

Dissabte 27 nov.: TALLER D’AUTODEFENSA PER A DONES, de 10 a 2 i de 4 a 6 al Centre Cívic Pla de Palau. Trobareu tota la informació del taller i les inscipricons al cartell que us adjuntem.
Per a qualsevol dubte o suggerència, ens podeu escriure al nostre correu elecrònic,
plataformaantipatriarcal [at] gmail [dot] com.

Nov 23

suspés el desallotjament del CSO LaGordisima

Segons ens explica el nostre advocat, el dimarts es va presentar un recurs i aquest ha estat
admés. De resultes d´això, segons acabem de saber, s´ha suspès el desallotjament previst per
avui al matí! Moltes gràcies a totes aquelles que heu vingut a les 8h a recolzar el CSO La
Gordíssima. Us mantindrem informades!

La Gordissima 23/11/10
Nov 21

Acte d’homenatge als companys de Quico Sabaté El 27 de novembre al cementiri de Girona

l proper dissabte dia 27 de novembre a les 12h, al cementiri de Girona es farà un homenatge al lluitadors antifranquistes Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres. Tots ells van formar part de l’últim grup que Quico Sabaté va formar al sud de França.

A finals de desembre de 1959 van creuar la frontera per lluitar contra la Dictadura, el dia 3 de gener van se localitzats per la Guàrdia Civil al mas Clarà, a la Mota (Palol de Reverdit) i, aquella mateixa nit, van ser abatuts a trets.

Quico Sabaté va ser l’únic que va escapar del cercle, el dia 5 de gener va arribar a Sant Celoni a on va ser mort per un sometent local.

El programa de l’acte inclou:

- Divendres 26 de Novembre al CSO Kan Kolmo.

18:00 Obertura de la cafeteria i la distri.

19:00 Xerrada: Què eren els Maquis?

20:00 Documental: Els Maquis la guerrilla de la Memòria

- Dissabte 27 de Novembre a les 12:00h al Cementiri de Girona.

Parlament a càrrec d’historiadors.

Descoberta de Placa

Ofrena floral a càrrec de familiars.

Parlament i cloenda.

Per primera vegada, després de 50 anys, i a iniciativa dels familiars dels guerrillers anarquistes s’organitza aquest acte que vol contribuir a donar a conèixer uns fets, uns personatges que durant molt temps i degut a molts interessos, no només de la dreta feixista, van ser condemnats a l’ostracisme i a la manipulació.

Una vegada més demanem, i cada any amb més força, la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili.

Davant d’un discurs polític buit, de les estratègies que no portaven enlloc, enfront dels afusellaments, de la repressió brutal, del garrot vil, Josep Lluís Facerias, Ramon Vila Capdevila (dit ‘Caracremada’), Marcel·lí Massana i altres van optar per atacar a objectius que estaven al seu abast: torres d’alta tensió, segrestos, atracament a bancs, etc. Les seves accions esporàdiques van servir per que el poble treballador, que tantes vegades els havia recolzat, mantingués una espurna d’esperança, creure que les coses podien canviar era possible. La lluita de guerrilla també va servir per que els grans propietaris i terratinents locals, els industrials que s’estaven enriquint amb els favors de la Dictadura, s’autolimitessin en la seva actuació repressora i d’explotació, sabien molt bé que la seva prepotència podia tenir com a conseqüència la visita d’algun guerriller per demanar-li comptes.

Aquesta trobada no es un fet insòlit i aïllat, des de fa anys moltes entitats al llarg de l’Estat espanyol estan demanant la rehabilitació dels maquis que van lluitar per l’enderrocament del dictador. Aquets fet no és més que un episodi d’una llarga història que arrenca al 18 de juliol de 1936, aquell dia com diu Emilio Silva Berrera, fundador de l’Asociación para la recuperación de la Memoria Històrica”; “España se convirtió en el país del horror”.

El dictador va morir al llit després de quatre decennis exercint un poder amb mà de ferro, deixant un rastre de sang i tragèdia, de repressió i dolor difícils d’oblidar si abans no es dóna llum als fets, si no s’obren els arxius als investigadors i si no es respecten a les víctimes (mortes o vives) i als seus familiars.

Organitza: Familiars i Amics

Nov 20

Solidaritat amb el Sahara

El proper dijous realitzarem una jornada de solidaritat amb el camps de refugiats saharahuis.
La jornada comenzará a les 19h. amb la xerrada a carrec de la asociació catalana de amics del poble saharahui, continuara a les 21h. amb un sopador vegá y finalitzara amb la projecció del documental “Los hijos de las nubes”.

Nov 20

Kan kolmo diu ni oblit ni perdó


Trenta-cinc anys fa que un dia com avui el presidente del gobern espanyol (Arias Salgado) surtia plorant per televisió dien “eppañoles Franco ha muerto”.

Un 20 de novembre de 1975 es va acabar la dictadura.
Una dictadura que va deixar un rastre grabisimo.
milers de persones exiliades, moltes persones persones encarceladas o assesinadas por els seus ideals politics…

Amb l’arribada de la transició, va arribar el silenci.
Víctimes i botxins van quedar per igual i es va imposar esta “monarquia parlamentaria” en la que continuem.

franco va deixar “todo atado y bien atado”.

Anys després amb la llei de la memòria històrica, s’acaba de tancar la problemàtica. No hi ha hagut morts ni mortes per expressar-se, no hi ha hagut dictadura i el senyor Manuel Fraga es passeja lliurement com si ja no ens recordéssim que el va ser ministre d’informació i turisme durant el Franquisme i el va donar l’ordre d’entrar a matar els obrers de vitòria. Però no passa res, ara vivim en una democràcia.
Cada dia més atur, més gent desaucidada perquè no pot pagar la hipoteca, més repressió policial, més polítics corruptes … però vivim en democràcia. una democràcia que és igual o pitjor que la dictadura.

Ni oblit ni perdó.
No oblidem a les personas que van morir per la llibertat durant la guerra civil.
No oblidem a les persones que van continuar lluitant contra la dictadura feixista de Franco.
No oblidem als exiliats ni als que van patir els camps de concentracio i de extermini.
No oblidem que avui encara continuen presos politics encarcelats.

No perdonem als cuaranta anys de represió y tortura.
No perdonem a tots els que van fer posible la dictadura.
No perdonem el silenci i el oblit.
No perdonem els cas de represió y tortura a la democracia.

Tenim present en cara el cas de la Nuria, tenim present el cas del Alfonso, tenim present a la Tamara, els 30anys de carcel del Amadeu, a Juaquín Garcés, la represió politica al Pais Vasc… y tants y tans casos de represió de idees politiques que ens fan pensar que les idees franquistes continuen vives.

No hem d’oblidar que també va morir un altre 20 N però de 1936, José Antonio Primo de Rivera, el creador de la Falange. Partit feixista que va intentar captivar al moviment obrer adoptant el vermell i negre de la bandera de la CNT i la camisa blava de l’uniforme obrer però mai va poder captivar i mai podrà.

I per últim no hem de oblidar que el mateix 20 N de 1936 van matar un gran anarquista al front de Madrid. Van matar a un lluitador. Van matar a José Buenaventura Durruti Dumach.

Ni oblit ni perdó al feixisme

¡¡FEIXISME MAI MÉS!!

Escolta
Llegeix fonèticament