Apr 28

1er de maig anticapitalista a Girona

1 de maig, Dia Internacional de les Treballadores. Manifestació anticapitalista. 12h Punt de Trobada de la Rambla (Girona).

A les 11 del mati almorssar al punt de trobada amb paradetas de distris anticomercials.

Manifest d’AlCarrer en motiu del 1er de maig:

Contra l’atur i la dictadura del capital. Organitzem-nos! Som el poble, tenim el poder!
1 de maig del 2013, Dia de les Treballadores.

Sabem qui som. I per això un any més sortim al carrer l’1 de maig per lluitar pels nostres drets, els drets de la classe treballadora. Tant si guanyem un salari per la feina que fem, com si engreixem les cues de l’INEM, o bé si ja ni anem a l’INEM perquè hem perdut tota esperança de trobar feina. Tant si som grans i rebem una ridícula pensió després de tota una vida d’esforços, com si treballem a casa sense guanyar cap sou, netejant i tenint cura de la família. Tant si hem nascut aquí, com si ho hem fet a qualsevol altre lloc. Som classe treballadora.

I som conscients que la jornada laboral de 8 hores, la sanitat pública universal, les prestacions d’atur, i d’altres drets que avui, en ple segle XXI, es veuen més amenaçats que mai, no van ser per la generositat les classes dominants. Lluny de ser regalats, aquests drets els varem obtenir a través de la organització, la lluita i el conflicte. I amb organització, lluita i conflicte els hem de defensar.

Sabem quins són els símptomes i quina és la malaltia. Sabem què és la crisi i què és el capitalisme. I sabem que els problemes que patim com a classe treballadora no són producte de la crisi financera, de la crisi bancària, de la bombolla immobiliària o d’allò que cínicament anomenen crisi de valors. Els nostres mals són resultat de l’ofensiva de la burgesia i l’oligarquia per arrabassar-nos els drets que encara ens queden. El nostre problema són les institucions, els governs i les persones amb noms i cognoms, que de manera activa o passiva perpetuen i accentuen aquesta situació que ens aboca a la misèria. I això que no pot ser anomenat de cap altra manera que dictadura, dictadura del capital.

Estem fartes de ser l’ase dels cops. I és que durant els últims anys, les treballadores dels Països Catalans no hem parat de rebre tota mena d’agressions. Tantes que quasi n’hem perdut el compte. Ens han privatitzat serveis públics, reduïnt-los i fent-nos-els pagar. Ens han imposat una Reforma Laboral, pactada pels dirigents dels sindicats majoritàris amb el suposat govern d’esquerres del PSOE. Ens han robat els diners per regalar-los a bancs que durant els últims anys s’han estat enriquint amb beneficis astronòmics. Ens han fet empassar lleis europees que ens condemnen a viure precàriament. Ens han deixat sense feina, o en millor dels casos ens han obligat a treballar més a canvi d’un sou més baix. Ens han fet fora de casa i ens han obligat a seguir pagant un suposat deute amb entitats bancàries mafioses i especuladores. I quan hem alçat la veu ens han ridiculitzat, criminalitzat, reprimit i engarjolat.

I se’ns insulta. Se’ns insulta i se’ns falta al respecte cada vegada que se’ns diu que d’aquesta crisi en sortirem només si remem totes en la mateixa direcció, que cal que ens estrenyem encara més el cinturó, que estem davant d’una oportunitat de canvi, i que si no som emprenedores d’èxit és perquè o no volem o no en sabem. I sobretot, que no fem massa soroll, que no cridem, que no ens mobilitzem, que no trenquem vidres ni donem una mala imatge davant de les institucions europees que ens han de perdonar la vida. O sigui, que siguem obedients, que abaixem el cap i que no cridem mentre aguantem l’insuportable pes dels seus beneficis, que cau sobre les nostres espatlles en forma d’atur, precarietat i misèria.

Però sabem, o si més no intuïm, la sortida d’aquesta situació. Sabem, o si més no intuïm, el poder que tenim. Davant d’aquest panorama, l’única solució és la unió per la defensa dels interessos de la classe treballadora, a través de la formació, la organització i la lluita, des del carrer i des de baix, i amb voluntat transformadora per superar el capitalisme i construir una societat justa.

Som les úniques que podem canviar el rumb de les nostres vides, les úniques que podem dir que no ens volem seguir sotmetent als interessos de la banca i la patronal, que no volem seguir sent venudes pels sindicats majoritaris. Perquè som, i sabem que som, hereves d’aquesta lluita que fa tants anys que avança, i a nosaltres ens pertoca organitzar-nos, lluitar i construir un nou escenari.

Contra l’atur i la dictadura del capital, organitzem-nos: Tot el poder pel poble!

Al Carrer!, Xarxa de lluita per la transformació social del Gironès

Apr 20

Kan Kolmo no es toca!!!!!!

El proper 9 de maig el centre social okupat 
Kan Kolmo s'enfronta a un judici penalacusats 
d'usurpació immobiliària, després de més de 
4 anys de projecte.

Us convidem el mateix dia 
9 de maig a les 19h 
per mostrar juntes el nostre rebuig al 
Punt de Trobada de la Rambla.

I després sopem i ballem juntes al Kolmo.


 
 
 
 
 Us hi esperem!! Veniu i doneu´li difussió!

Perquè juntes ho podem tot!!
KAN KOLMO NO ES TOCA!
CAP CONDEMNA ENS FARÀ CREURE!
Apr 16

Presentació a Kan Kolmo del llibre “GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica” d’en Joni D.


El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli.








Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la
Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l’estat espanyol.
Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els
darrers grups actius.

Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d’aquells grups autònoms que esvan rebel·lar davant de la gran mentida anomenada  “transició democràtica” i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per
suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.

Autor: Joni D.
Pròleg: Mateo Seguí
Portada: Undergroove aka Dabunker
Edita: El Lokal
Distribueix: Virus
394 pàgines.

Es presentará el proper divendres 19 d’abril a les 19h.