Trenta-cinc anys fa que un dia com avui el presidente del gobern espanyol (Arias Salgado) surtia plorant per televisió dien “eppañoles Franco ha muerto”.

Un 20 de novembre de 1975 es va acabar la dictadura.
Una dictadura que va deixar un rastre grabisimo.
milers de persones exiliades, moltes persones persones encarceladas o assesinadas por els seus ideals politics…

Amb l’arribada de la transició, va arribar el silenci. Víctimes i botxins van quedar per igual i es va imposar esta “monarquia parlamentaria” en la que continuem.

franco va deixar “todo atado y bien atado”.

Anys després amb la llei de la memòria històrica, s’acaba de tancar la problemàtica. No hi ha hagut morts ni mortes per expressar-se, no hi ha hagut dictadura i el senyor Manuel Fraga es passeja lliurement com si ja no ens recordéssim que el va ser ministre d’informació i turisme durant el Franquisme i el va donar l’ordre d’entrar a matar els obrers de vitòria. Però no passa res, ara vivim en una democràcia.
Cada dia més atur, més gent desaucidada perquè no pot pagar la hipoteca, més repressió policial, més polítics corruptes … però vivim en democràcia. una democràcia que és igual o pitjor que la dictadura.

Ni oblit ni perdó.
No oblidem a les personas que van morir per la llibertat durant la guerra civil.
No oblidem a les persones que van continuar lluitant contra la dictadura feixista de Franco.
No oblidem als exiliats ni als que van patir els camps de concentracio i de extermini.
No oblidem que avui encara continuen presos politics encarcelats.

No perdonem als cuaranta anys de represió y tortura.
No perdonem a tots els que van fer posible la dictadura.
No perdonem el silenci i el oblit.
No perdonem els cas de represió y tortura a la democracia.

Tenim present en cara el cas de la Nuria, tenim present el cas del Alfonso, tenim present a la Tamara, els 30anys de carcel del Amadeu, a Juaquín Garcés, la represió politica al Pais Vasc… y tants y tans casos de represió de idees politiques que ens fan pensar que les idees franquistes continuen vives.

No hem d’oblidar que també va morir un altre 20 N però de 1936, José Antonio Primo de Rivera, el creador de la Falange. Partit feixista que va intentar captivar al moviment obrer adoptant el vermell i negre de la bandera de la CNT i la camisa blava de l’uniforme obrer però mai va poder captivar i mai podrà.

I per últim no hem de oblidar que el mateix 20 N de 1936 van matar un gran anarquista al front de Madrid. Van matar a un lluitador. Van matar a José Buenaventura Durruti Dumach.

Ni oblit ni perdó al feixisme

¡¡FEIXISME MAI MÉS!!