Acaba de sortir el número 2 de la revista “el tafaner” (adjuntem imatge).

Podeu consultar-la via internet en el següent enllaç (la versió flash a

vegades es salta alguna pàgina,ull!):

http://issuu.com/vallgurnera/docs/el_tafaner

També podeu descarregar-la en format PDF, juntament amb el número anterior

i la resta de publicacions pròpies a:

http://www.bsolot.info/

En aquest número hi podeu trobar articles dedicats a les eleccions

municipals, sobre Islam i anarquisme, de temàtica sindical,

opinió,cultura,

ecologisme i un llarg etc.

Esperem que us agradi.

Per a qualsevol consulta o aclariment podeu posar-vos en contacte a través

d’aquest mateix correu electrònic.

Salut!

Demá dijous aprofitant el bont temp que fa ja per la ciutat de Girona, començarem a montar la distri al carrer.
La montarem a la porta del centre social .

La cafetería com sempre hi será oberta apartir de les 18h.
Salut!

Diversos col.laboradors ens han enviat fotografies de la manifestació alternativa de l’1 de maig, amb imatges de provocadors policials infiltrats detenint a manifestants.

Ahir a la tarda Barcelona va tornar a sortir al carrer contra les retallades socials. Vuit mil persones es van mobilitzar pels barris rics de la ciutat per dir-los als rics que tinguin por perquè els pobres cada cop som més, els desnonats cada cop som més, els aturats i aturades cada cop som més, les persones que sofrim els seus deroches, les persones que sofrim les repressions policials cada cop som més i per tant això ha d’explotar. Si vols informar del que va passar ahir a Barcelona, visita aquests enllaços:
http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1601:imatges-de-la-manifestacio-incidents-i-detencions-del-1-de-maig-a-barcelona&catid=52:actualitat-politica&Itemid=85http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419068/index.php

Ens han absolt el Jona!!!

Desprès de gairebé 5 anys explicant a tothom que volia escoltar-nos que en Jona era innocent, la jutgessa ens ha donat la raó. Aquest és el millor escenari que podiem imaginar-nos i l’únic que admetia el sentit comú. I és que, de vegades –malauradament poques vegades- la raó s’imposa contra les mentides institucionals i els muntatges policials. Ara només ens queda esperar que la fiscalia, que no va voler retirar cap de les acusacions contra el nostre company, no recoe aquests quatre anys i mig han estat per ell, per la seva família i per les seves companyes i amigues, com una petita condemna. Han estat molts els moments agres i ens han fet passar por, por de veure un jove de 26 anys innocent a la presó. Però el malsón ha passat i us ho hem d’agrair a vosaltres, a tots i totes les que ens heu empés a continuar la campanya amb les vostres mostres de suport. A vosaltres, que heu fet pal·lès que amb la solidaritat, amb la tendresa i amb la força col·lectiva es pot aconseguir tot. Moltíssimes, moltíssimes gràcies a les entitats, associacions, organitzacions i persones a nivell individual que heu estat al nostre costat d’una manera o altra durant tot aquest temps. Gràcies perquè sense vosaltres no hauriem pogut.

Ara només ens queda exigir que l’Ajuntament,i especialment la principal responsable de tan injusta acusació, Assumpta Escarp es retracti públicament per aquest intent destraler de callar la veu de les joves que lluitem contra l’especulació. Volem que reconegui públicament que ha estat assetjant durant 56 mesos a una persona innocent. I volem que mai més no es torni a qúestionar el dret inalienable de les persones a la lliure circulació i manifestació.

Nosaltres, seguirem lluitant des dels barris de l’Eixample contra aquest model de ciutat, basat en l’especulació i els privilegis dels turistes, intentant fer del carrer l’espai dels veïns i veïnes.

Voldríem, també, enviar una forta abraçada al Toni, l’altre encausat, que també ha estat absolt, i a la Verena, una tercera encausada que va ser sentenciada injustament a 5 anys de presó. Exigim la seva immediata llibertat!

Un cop més, moltíssimes gràcies a totes per haver fet possible l’absolució d’en Jona.

Avui més que mai: si l’especulació és un fet, manifestar-se és un dret!

Grup de Suport al Jona

Unes cent cinquanta persones s’han aplegat aquest matí al Punt de Trobada de la Rambla de Girona per participar de la jornada reivindicativa del Primer de Maig. Després de l’esmorzar popular, s’ha presentat el Decàleg de la Mesa Cívica pels drets socials, laborals i polítics de Girona, en el qual s’hi fan explícites les reivindicacions locals per combatre la crisi.

Els parlaments han finalitzat amb la intervenció de diverses persones moment en que ha arrencat la manifestació encapçalada pel lema “Prou pactar, és hora de lluitar”.

Durant la marxa, que ha transcorregut amb normalitat pels carrers cèntrics de Girona, s’han pogut sentir lemes contra les retallades socials i laborals, contra el pacte de les pensions, i en defensa dels drets de la classe treballadora.

La manifestació ha finalitzat amb la lectura del manifest de la Mesa Cívica i s’ha tancat la jornada amb un dinar popular a Plaça Catalunya que ha aplegat prop d’un centenar de persones.

Per motius vacacionals de aquesta setmana tan santa, la pizzería del Rusk, no obrirá.
Tornará a obrir el diumenge de la propera setmana.

Ja ha surtit el “Crit de la Terra” de aquest mes.

En aquest numero es parla del aprofitamen de les concentracións per part dels partits politics, de la ultima concentració antinuclear i de les medicines entre altres coses mes.

Pots llegir-lo punxant en el següent enllaç

Crit de la Terra – Abril

Peticions fiscals contra solidaris amb Núria Pòrtulas de 3 anys per un i per l’altre 4 anys i 8 mesos

[font: Editorial Tramuntana Vermella Mail 28/03/2011]

L’afer Pòrtulas cada vegada sembla més una maquinació policial de l’entorn de l’actual conseller d’Interior i de la pròpia família Pujol. Cal considerar que darrerament el propi Jordi Pujol proclama que des de jovenet està enamorat de la manera de “fer país” del sionisme internacional vers la creació l’any 1947 de l’Estat jueu d’Israel. D’aquesta manera, Pujol fa una síntesi entre la seva ideologia nacional catòlica catalana, inspirada en els reaccionaris Pomells de Folch i Torres, que en la seva versió belga van derivar en el feixisme rexista del moviment Cristus Rex de Valònia (1930) de Leon Degrelle, i el sionisme militant. La posició independent dels stalinistes vestits de verd d’ICV en relació al sionisme i especialment l’opció pro causa palestina del seu soci EUiA i IU va ser un factor clau per desgastar el Departament d’Interior de la Generalitat en mans de Joan Saura i Joan Boada. En aquest marc, l’entorn de Jordi Pujol va decidir organitzar provocacions policials, sota cobertura d’empresaris sionistes jueus que voluntàriament col·laboren i donen cobertura logística a les activitats il·legals del Mossad a Catalunya. Aquestes provocacions sionistes no eren cap novetat doncs des del moment en que Jordi Pujol va desenvolupar el cos de Mossos d’Esquadra la protecció de l’Estat d’Israel i els seus interessos econòmics, polítics i estratègics en el Principat de Catalunya va ser una de les seves tasques més importants, cosa que en certa manera Saura i Boada van deixar una mica de banda fa quatre anys, cosa que va representar un alt cost polític per la coalició ICV-EUiA, la iniciativa capitalista verda, stalinista de debò. I una víctima d’aquesta maquinació policial pujolista dins de la Divisió Central d’Investigació dels Mossos va ser la jove llibertària de Sarrià de Ter Núria Pòrtulas, que va patir una barroera inculpació terrorista fora de lloc que la gent de l’antic Escamot-16 dels Mossos, joves policies provinents de les JNC de Convergència, encarregat de la seguretat del president Pujol l’any 1982, després del cop d’estat del 23-F, que ja el periodista Jordi Mercader denuncià, en l’edició del diari ‘El País’ del 15 de desembre de 1982, que “en la pràctica fa, de manera reservada, altres tasques delicades”. En el mateix article de premsa, Mercader explica que van passar per comissaria de la Policia Nacional espanyola dos mossos de paisà, provinents de l’Escamot-17, dits ‘Mortadelos’ en l’argot policial català, segons Miquel Sallarès (‘Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s’ha explicat’ [Barcelona, 2008]) i Fèlix Martínez i Jordi Oliveres, ‘Jordi Pujol. En nom de Catalunya’ [Barcelona, 2005]), quan van despertar sospites mentre feien un servei especial de vigilància i protecció d’una de les sinagogues de Barcelona durant la denominada Setmana d’Israel. En aquells anys, el CESID vigilava les activitats polítiques dels Mossos i de la pròpia família Pujol, cosa que va obligar a la consellera Maria Eugènia Cuenca a destituir el cap militar del cos autonòmics aleshores, el comandant Josep Peris, “per les seves serioses sospites que passava informació” als serveis espanyols d’intel·ligència (Martínez i Oliveres, 2005). A causa d’aquestes provocacions sionistes contra ICV-EUiA i davant la torna de la declarada militància pro sionista del conseller d’ERC Carod-Rovira, el president Pepe Montilla va mantenir fins el final en el seu càrrec de secretari general d’Interior Joan Boada, fins el final del govern del Tripartit. Podeu seguir els escrits pro sionistes de Pilar Rahola contra Saura i Boada per atendre millor aquesta estratègia de la tensió, de la qual va ser víctima la companya Pòrtulas i que encara porta cua amb aquestes peticions de presó contra dos companys solidaris de Girona. Tot plegat, un conjunt de situacions que fan la Nuri i aquests companys víctimes dels enfrontaments entre sionistes i stalinistes de debò.