Com tots el dimecres, a la universitat hi ?Aquest dimecres, com ja és habitual cada semana,se tornarà a realitzar la trobada de distris anticomercials en l’UDG.
Està setmana es realitzará a la facultat de ciències que es troba al campus de Montilivi.
l proper dissabte dia 27 de novembre a les 12h, al cementiri de Girona es farà un homenatge al lluitadors antifranquistes Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres. Tots ells van formar part de l’últim grup que Quico Sabaté va formar al sud de França.
A finals de desembre de 1959 van creuar la frontera per lluitar contra la Dictadura, el dia 3 de gener van se localitzats per la Guàrdia Civil al mas Clarà, a la Mota (Palol de Reverdit) i, aquella mateixa nit, van ser abatuts a trets.
Quico Sabaté va ser l’únic que va escapar del cercle, el dia 5 de gener va arribar a Sant Celoni a on va ser mort per un sometent local.
El programa de l’acte inclou:
Divendres 26 de Novembre al CSO Kan Kolmo.
18:00 Obertura de la cafeteria i la distri.
19:00 Xerrada: Què eren els Maquis?
20:00 Documental: Els Maquis la guerrilla de la Memòria
Dissabte 27 de Novembre a les 12:00h al Cementiri de Girona.
Parlament a càrrec d’historiadors.
Descoberta de Placa
Ofrena floral a càrrec de familiars.
Parlament i cloenda.
Per primera vegada, després de 50 anys, i a iniciativa dels familiars dels guerrillers anarquistes s’organitza aquest acte que vol contribuir a donar a conèixer uns fets, uns personatges que durant molt temps i degut a molts interessos, no només de la dreta feixista, van ser condemnats a l’ostracisme i a la manipulació.
Una vegada més demanem, i cada any amb més força, la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili.
Davant d’un discurs polític buit, de les estratègies que no portaven enlloc, enfront dels afusellaments, de la repressió brutal, del garrot vil, Josep Lluís Facerias, Ramon Vila Capdevila (dit ‘Caracremada’), Marcel·lí Massana i altres van optar per atacar a objectius que estaven al seu abast: torres d’alta tensió, segrestos, atracament a bancs, etc. Les seves accions esporàdiques van servir per que el poble treballador, que tantes vegades els havia recolzat, mantingués una espurna d’esperança, creure que les coses podien canviar era possible. La lluita de guerrilla també va servir per que els grans propietaris i terratinents locals, els industrials que s’estaven enriquint amb els favors de la Dictadura, s’autolimitessin en la seva actuació repressora i d’explotació, sabien molt bé que la seva prepotència podia tenir com a conseqüència la visita d’algun guerriller per demanar-li comptes.
Aquesta trobada no es un fet insòlit i aïllat, des de fa anys moltes entitats al llarg de l’Estat espanyol estan demanant la rehabilitació dels maquis que van lluitar per l’enderrocament del dictador. Aquets fet no és més que un episodi d’una llarga història que arrenca al 18 de juliol de 1936, aquell dia com diu Emilio Silva Berrera, fundador de l’Asociación para la recuperación de la Memoria Històrica”; “España se convirtió en el país del horror”.
El dictador va morir al llit després de quatre decennis exercint un poder amb mà de ferro, deixant un rastre de sang i tragèdia, de repressió i dolor difícils d’oblidar si abans no es dóna llum als fets, si no s’obren els arxius als investigadors i si no es respecten a les víctimes (mortes o vives) i als seus familiars.
Organitza: Familiars i Amics
El proper dijous realitzarem una jornada de solidaritat amb el camps de refugiats saharahuis.
La jornada comenzará a les 19h. amb la xerrada a carrec de la asociació catalana de amics del poble saharahui, continuara a les 21h. amb un sopador vegá y finalitzara amb la projecció del documental “Los hijos de las nubes”.
Trenta-cinc anys fa que un dia com avui el presidente del gobern espanyol (Arias Salgado) surtia plorant per televisió dien “eppañoles Franco ha muerto”.
Un 20 de novembre de 1975 es va acabar la dictadura.
Una dictadura que va deixar un rastre grabisimo.
milers de persones exiliades, moltes persones persones encarceladas o assesinadas por els seus ideals politics…
Amb l’arribada de la transició, va arribar el silenci. Víctimes i botxins van quedar per igual i es va imposar esta “monarquia parlamentaria” en la que continuem.
franco va deixar “todo atado y bien atado”.
Anys després amb la llei de la memòria històrica, s’acaba de tancar la problemàtica. No hi ha hagut morts ni mortes per expressar-se, no hi ha hagut dictadura i el senyor Manuel Fraga es passeja lliurement com si ja no ens recordéssim que el va ser ministre d’informació i turisme durant el Franquisme i el va donar l’ordre d’entrar a matar els obrers de vitòria. Però no passa res, ara vivim en una democràcia.
Cada dia més atur, més gent desaucidada perquè no pot pagar la hipoteca, més repressió policial, més polítics corruptes … però vivim en democràcia. una democràcia que és igual o pitjor que la dictadura.
Ni oblit ni perdó.
No oblidem a les personas que van morir per la llibertat durant la guerra civil.
No oblidem a les persones que van continuar lluitant contra la dictadura feixista de Franco.
No oblidem als exiliats ni als que van patir els camps de concentracio i de extermini.
No oblidem que avui encara continuen presos politics encarcelats.
No perdonem als cuaranta anys de represió y tortura.
No perdonem a tots els que van fer posible la dictadura.
No perdonem el silenci i el oblit.
No perdonem els cas de represió y tortura a la democracia.
Tenim present en cara el cas de la Nuria, tenim present el cas del Alfonso, tenim present a la Tamara, els 30anys de carcel del Amadeu, a Juaquín Garcés, la represió politica al Pais Vasc… y tants y tans casos de represió de idees politiques que ens fan pensar que les idees franquistes continuen vives.
No hem d’oblidar que també va morir un altre 20 N però de 1936, José Antonio Primo de Rivera, el creador de la Falange. Partit feixista que va intentar captivar al moviment obrer adoptant el vermell i negre de la bandera de la CNT i la camisa blava de l’uniforme obrer però mai va poder captivar i mai podrà.
I per últim no hem de oblidar que el mateix 20 N de 1936 van matar un gran anarquista al front de Madrid. Van matar a un lluitador. Van matar a José Buenaventura Durruti Dumach.
Ni oblit ni perdó al feixisme
¡¡FEIXISME MAI MÉS!!
El proper divendres 26 a modo de presentació del acte homenatge als maquis morts a Mas Cará el 4 de Gener de 1.960 que se realitzara al següent dia al cementiri de Girona, ?s’ha programat un xerra titulada “Què eren els maquis?” i després es projectarà el documental “El maquis la guerrilla de la memòria”
Recordeu:
18h. ?Obertura de la cafeteria i la distri
19h. Xerrada “Què eren els maquis?
20h. Documental “El maquis la guerrilla de la memoria”
La plataforma antipatriarcal de Girona està fent una campanya de recullida de apostasies.
per a obtenir mes informació per apostatar podeu visitar el seu blog.
A Kan kolmo tenim fuelles per apostatar.
Tots el Divendres al matí farem pá per encarrer.
Si voleu tastarlo podeu passar-vos tots el divendres a la tarda per el centre social i tots els dimecres per la trobada de distris de la universitat.
Si voleu encarregarnos pa heu d’avisar-nos com molt tard, els dimecres a kankolmo [at] gmail [dot] com
Anarquistes morts en combat al Mas Clarà de Palol de Revardit el 4 de Gener de 1960.
Van creuar la frontera amb Quico Sabaté el 29 de Desembre de 1959, localitzats per la Guàrdia Civil van ser encerclats al Mas Clarà i morts per la Guàrdia Civil el dia 4 de gener de 1960. Quico va ser ametrallat el dia 5 de gener a Sant Celoni
Como tot els dimecres, aquet dimecres es tornará a realitzar la trobada de distris anticomercials a la universitat.
Aquest dimecres será a la facultad de educació
Si voleu montar una parada escribiu a trobadadedistris [at] gmail [dot] com
