Jun 30

Presentació de “L’anarquisme, fet diferencial catalá” (Aplaçada fins a nova data)

El proper dia 5 de juliol a les 19:30h. es presenta a Kan Kolmo la darrera obra de Xavier Diez.

fet diferencialAnarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.



Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.

Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.

(Extret de la plana web de Virus)

Per motius familiars i personals de l’escriptor aquesta presentació ha quedat aplaçada. Si tot va be la presentació es fará cap a l’octubre.

Mes endavant us hi donarem la nova data.

Jun 30

Estrena dels Pluja de Pedres

 El proper dissabte dia 6 a partir de les 19:00h CONCERT a kan kolmo amb els grups:

    • Pluja de pedres (rock and hardcore des de Girona) 
    • I’m   (Punkrock des de Manellu)   
    • Grup per confirmar    









      Hi haura menjar vegá

      Si us plau NO porteu gossxs.
      NO es toleraran actituds sexistes, racistes, homòfobes i autoritàries.
      Maderxs i camells no sou benvinguts  

                                 

                                   
                                                                    Organitza :Assemblea antiautoritaria
      May 14

      Kafeta Punk/rock iberic anys 80 i 90

      El proper divendres viatjarem en el temps a unes de les mijor epoques del punk i el rock a la peninsula iberica.

      Recordarem a aquets grups mitics dels 80 i dels 90 passant també pels 2000 com els Eskorbuto , Cicatriz, La Polla, Barricada, Kortatu, Korroskada, Ostia Puta!, Maniatica, Comando 9mm, Las Vulpes, Leño…

      Grups que sense cap mena de dupte van marcar una epoca.

      Hi haura una exposició amb cartels e imatges, es projectaran videoclips de l’epoca i tornara a punxar el dj Tejero.

      Els diners recaudats hi seran per a l’assemblea antiautoritaria de Girona.

      May 06

      Setmana per l’okupació a Girona

      Aquesta setmana es una setmana força important per a Kan Kolmo i tam´be per a Kan Rusk que es el seu 7é aniversari.

      Davant d’aixó tenim una setmana carregada de força activitat.

      Remarquem el dia 9 que es quand es fará el judici a Kan Kolmo.
      A les 19h. s’ha convocat una concentració al punt de trobada de les rambles.

      Salut!!

      Apr 28

      1er de maig anticapitalista a Girona

      1 de maig, Dia Internacional de les Treballadores. Manifestació anticapitalista. 12h Punt de Trobada de la Rambla (Girona).

      A les 11 del mati almorssar al punt de trobada amb paradetas de distris anticomercials.

      Manifest d’AlCarrer en motiu del 1er de maig:

      Contra l’atur i la dictadura del capital. Organitzem-nos! Som el poble, tenim el poder!
      1 de maig del 2013, Dia de les Treballadores.

      Sabem qui som. I per això un any més sortim al carrer l’1 de maig per lluitar pels nostres drets, els drets de la classe treballadora. Tant si guanyem un salari per la feina que fem, com si engreixem les cues de l’INEM, o bé si ja ni anem a l’INEM perquè hem perdut tota esperança de trobar feina. Tant si som grans i rebem una ridícula pensió després de tota una vida d’esforços, com si treballem a casa sense guanyar cap sou, netejant i tenint cura de la família. Tant si hem nascut aquí, com si ho hem fet a qualsevol altre lloc. Som classe treballadora.

      I som conscients que la jornada laboral de 8 hores, la sanitat pública universal, les prestacions d’atur, i d’altres drets que avui, en ple segle XXI, es veuen més amenaçats que mai, no van ser per la generositat les classes dominants. Lluny de ser regalats, aquests drets els varem obtenir a través de la organització, la lluita i el conflicte. I amb organització, lluita i conflicte els hem de defensar.

      Sabem quins són els símptomes i quina és la malaltia. Sabem què és la crisi i què és el capitalisme. I sabem que els problemes que patim com a classe treballadora no són producte de la crisi financera, de la crisi bancària, de la bombolla immobiliària o d’allò que cínicament anomenen crisi de valors. Els nostres mals són resultat de l’ofensiva de la burgesia i l’oligarquia per arrabassar-nos els drets que encara ens queden. El nostre problema són les institucions, els governs i les persones amb noms i cognoms, que de manera activa o passiva perpetuen i accentuen aquesta situació que ens aboca a la misèria. I això que no pot ser anomenat de cap altra manera que dictadura, dictadura del capital.

      Estem fartes de ser l’ase dels cops. I és que durant els últims anys, les treballadores dels Països Catalans no hem parat de rebre tota mena d’agressions. Tantes que quasi n’hem perdut el compte. Ens han privatitzat serveis públics, reduïnt-los i fent-nos-els pagar. Ens han imposat una Reforma Laboral, pactada pels dirigents dels sindicats majoritàris amb el suposat govern d’esquerres del PSOE. Ens han robat els diners per regalar-los a bancs que durant els últims anys s’han estat enriquint amb beneficis astronòmics. Ens han fet empassar lleis europees que ens condemnen a viure precàriament. Ens han deixat sense feina, o en millor dels casos ens han obligat a treballar més a canvi d’un sou més baix. Ens han fet fora de casa i ens han obligat a seguir pagant un suposat deute amb entitats bancàries mafioses i especuladores. I quan hem alçat la veu ens han ridiculitzat, criminalitzat, reprimit i engarjolat.

      I se’ns insulta. Se’ns insulta i se’ns falta al respecte cada vegada que se’ns diu que d’aquesta crisi en sortirem només si remem totes en la mateixa direcció, que cal que ens estrenyem encara més el cinturó, que estem davant d’una oportunitat de canvi, i que si no som emprenedores d’èxit és perquè o no volem o no en sabem. I sobretot, que no fem massa soroll, que no cridem, que no ens mobilitzem, que no trenquem vidres ni donem una mala imatge davant de les institucions europees que ens han de perdonar la vida. O sigui, que siguem obedients, que abaixem el cap i que no cridem mentre aguantem l’insuportable pes dels seus beneficis, que cau sobre les nostres espatlles en forma d’atur, precarietat i misèria.

      Però sabem, o si més no intuïm, la sortida d’aquesta situació. Sabem, o si més no intuïm, el poder que tenim. Davant d’aquest panorama, l’única solució és la unió per la defensa dels interessos de la classe treballadora, a través de la formació, la organització i la lluita, des del carrer i des de baix, i amb voluntat transformadora per superar el capitalisme i construir una societat justa.

      Som les úniques que podem canviar el rumb de les nostres vides, les úniques que podem dir que no ens volem seguir sotmetent als interessos de la banca i la patronal, que no volem seguir sent venudes pels sindicats majoritaris. Perquè som, i sabem que som, hereves d’aquesta lluita que fa tants anys que avança, i a nosaltres ens pertoca organitzar-nos, lluitar i construir un nou escenari.

      Contra l’atur i la dictadura del capital, organitzem-nos: Tot el poder pel poble!

      Al Carrer!, Xarxa de lluita per la transformació social del Gironès

      Apr 20

      Kan Kolmo no es toca!!!!!!

      El proper 9 de maig el centre social okupat 
      Kan Kolmo s'enfronta a un judici penalacusats 
      d'usurpació immobiliària, després de més de 
      4 anys de projecte.

      Us convidem el mateix dia 
      9 de maig a les 19h 
      per mostrar juntes el nostre rebuig al 
      Punt de Trobada de la Rambla.

      I després sopem i ballem juntes al Kolmo.


       
       
       
       
       Us hi esperem!! Veniu i doneu´li difussió!

      Perquè juntes ho podem tot!!
      KAN KOLMO NO ES TOCA!
      CAP CONDEMNA ENS FARÀ CREURE!
      Apr 16

      Presentació a Kan Kolmo del llibre “GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica” d’en Joni D.


      El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli.








      Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

      Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la
      Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l’estat espanyol.
      Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els
      darrers grups actius.

      Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d’aquells grups autònoms que esvan rebel·lar davant de la gran mentida anomenada  “transició democràtica” i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per
      suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.

      Autor: Joni D.
      Pròleg: Mateo Seguí
      Portada: Undergroove aka Dabunker
      Edita: El Lokal
      Distribueix: Virus
      394 pàgines.

      Es presentará el proper divendres 19 d’abril a les 19h. 

      Feb 27

      Presentació del llibre del 25é aniversari de "El Lokal"

      cartell el lokal

      Aquest divendres, Logofobia presenta el llibre del 25é aniversari del Lokal al CSOA Kan Kolmo de Girona.

      Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit després de la derrota al referèndum de l’OTAN.

      El llibre s’ha publicat en versió catalana i castellana, amb un quadernet d’imatges i un CD amb vint-i-cinc temes inèdits, cedits per grups que han participat en les propostes autogestionàries de la Distri i del col•lectiu del Lokal.

      Els impulsors del llibre van plantejar una autoria col•lectiva perquè permetés una narració feta de testimonis de gent que ha passat per l’espai. Setanta-quatre persones han escrit records i reflexions sobre el Lokal a partir de preguntes com «Per què vas participar al Lokal?». Un grup s’ha encarregat de relligar les veus per bastir una visió calidoscòpica del Lokal i, per extensió, de la Barcelona rebel i de la resposta a la globalització capitalista en molts punts del món.

      Vint-i-cinc anys d’existència donen per a molt i converteixen els testimonis en cronistes dels canvis històrics en la manera de fer política, en les pràctiques activistes i en els mitjans emprats, cosa que des de la realitat actual arriba a tenir un valor etnogràfic.

      El llibre està dividit en tres capítols que aborden la crònica del Lokal des de diferents perspectives. La primera part fa una història del Lokal des de la visió d’un jove que creix i lluita al mateix temps que neix l’espai. Aquest relat s’inicia amb esdeveniments personals i la profusió de testimonis aconsegueix donar una visió global del que ha significat el Lokal en aquests vint-i-cinc anys d’agitació i mobilitzacions.
      El segon apartat fa un repàs a l’evolució del Lokal com a col•lectiu i els grups que ha generat el Lokal o que han compartit l’espai en una relació simbiòtica.

      El tercer capítol s’ha escrit des de la mirada posada en la construcció i la participació en la xarxa de lluites i resistències que arriba fins avui dia.

      En aquest tipus de llibres commemoratius existeix el perill de l’autocomplaença, però la contextualització dels fets i les dosis d’autocrítica i humilitat convenients ajuden a superar-la.

      Ens trobem davant d’un llibre que fa memòria i arriba fins al present. Un llibre imprescindible per seguir un flux d’idees i de maneres de fer que connecten amb l’actualitat i dibuixen l’origen d’altres formes de fer política. Un text que parla sobre l’esperit col•lectiu, l’autogestió, l’acció directa; i des d’on es poden pescar idees i elements per al debat.

      La presentació hi será a les 19h.

      Apr 19

      28 d’abril concert a Kan Rusk


      EL proper dissabte 28 d’Abril a le 21:00h concert a Can Rusk que els amants de la bici i del hardcore no es poden perdre (sobre tot les punks ciclistes els que no ).

      Hi haura papeo dell bo i batuts fantastics.

      Vine amb bici o segueix atrofiant les teves cames i deixa el gos a casa

      Ens veiem a aki