El proper diumenge 29 de Juny a les 19:00h a Can Rusk xerrada i projeccions sobre la lluita contra una mega planta d’experimentació amb trangenics de Monsanto a Cordoba (Argentina)..
A partir de les 20:00h meravelloses pizzes veganes de Asacco Pizzetti
El proper dia 23 d’agosts es realitzará a un indret de les comarques gironines una acampada contra la MAT.
QUÈ ÉS LA MAT?
La línea de Molt Alta Tensió (MAT) és una autopista elèctrica que transporta un mínim de 400.000 volts. S’està construint per interconectar Estats europeus i també el continent europeu amb l’africà. Serveix per comercialitzar i distribuir excedents d’energia produïdes per centrals nuclears I suposades fonts d’energies alternatives. Paral·lelament, és la xarxa que el capitalisme necessita per alimentar a altres projectes e infraestructures de mort i destrucció, com per exemple el Tren d’Alta Velocitat (TAV). Els responsables són els de sempre i les empreses constructores estan implicades en altres projectes de destrucció del territori, empreses entre les quals destaquen Vinci a Europa i Endesa a Amèrica del Sud.
PER QUÈ L’ACAMPADA?
Perquè no es construeixi l’últim tram decissiu per connectar França amb Catalunya. Perquè no passi l’energia de 6 centrals nuclears franceses per aquest territori ni per cap altre. Per prendre la lluita contra la MAT com un punt de partida cap al qüestionament de la nostra manera de viure, en la seva major part imposada pel domini del Progrés. Per crear un espai de trobada, informació, agitació i acció a les terres afectades.
PER QUÈ AQUÍ I ARA?
Aquest és un moment decisiu després de més de 10 anys de lluita. Al setembre comencen les expropiacions als propietaris que no han volgut firmar la venta dels terrenys necessaris per la construcció de les últimes torres de la MAT a Girona.
Per tot això us convidem a participar activament a l’acampada, per compartir, lluitar i resistir en un lloc autogestionat, lliure de líders i representants. Volem crear moments d’intercanvi i conexió entre diferents lluites, perquè la MAT ens afecta a tots i totes i no és una lluita aïllada.
CONTRA EL PROGRÉS, LES SEVES INFRAESTRUCTURES I ELS SEUS DEFENSORS: RECUPEREM LES NOSTRES VIDES!
ENS VEIEM EL 23 D’AGOST DE 2013
A LES TERRES DE GIRONA
Porta tot el que necessitis per acampar. Més informació i actualitzacions :
http://torresmasaltashancaido.
Falques publicitaries:
Falca llarga
Falca curta
Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.
Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un país modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.
Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.
(Extret de la plana web de Virus)
El proper dissabte dia 6 a partir de les 19:00h CONCERT a kan kolmo amb els grups:
Hi haura menjar vegá
Si us plau NO porteu gossxs.
NO es toleraran actituds sexistes, racistes, homòfobes i autoritàries.
Maderxs i camells no sou benvinguts
El proper divendres viatjarem en el temps a unes de les mijor epoques del punk i el rock a la peninsula iberica.
Recordarem a aquets grups mitics dels 80 i dels 90 passant també pels 2000 com els Eskorbuto , Cicatriz, La Polla, Barricada, Kortatu, Korroskada, Ostia Puta!, Maniatica, Comando 9mm, Las Vulpes, Leño…
Grups que sense cap mena de dupte van marcar una epoca.
Hi haura una exposició amb cartels e imatges, es projectaran videoclips de l’epoca i tornara a punxar el dj Tejero.
Els diners recaudats hi seran per a l’assemblea antiautoritaria de Girona.
Es tracta de 3 veïns del barri del Clot de Barcelona que van ser detinguts durant el transcurs del piquet del barri.
El judici es celebrarà el proper dia 5 de juny a la Ciutat de la inJustícia de Barcelona. L’acusació és de 7 anys de presó i el presumpte delicte: bolcar contenidors.
Després de la xerrada hi haurà sopador.
També tenim aquest blog que actualitzem amb noticies i convocatòries del cas: http://solidaritat29m.noblogs.org
1 de maig, Dia Internacional de les Treballadores. Manifestació anticapitalista. 12h Punt de Trobada de la Rambla (Girona).
A les 11 del mati almorssar al punt de trobada amb paradetas de distris anticomercials.
Manifest d’AlCarrer en motiu del 1er de maig:
Contra l’atur i la dictadura del capital. Organitzem-nos! Som el poble, tenim el poder!
1 de maig del 2013, Dia de les Treballadores.
Sabem qui som. I per això un any més sortim al carrer l’1 de maig per lluitar pels nostres drets, els drets de la classe treballadora. Tant si guanyem un salari per la feina que fem, com si engreixem les cues de l’INEM, o bé si ja ni anem a l’INEM perquè hem perdut tota esperança de trobar feina. Tant si som grans i rebem una ridícula pensió després de tota una vida d’esforços, com si treballem a casa sense guanyar cap sou, netejant i tenint cura de la família. Tant si hem nascut aquí, com si ho hem fet a qualsevol altre lloc. Som classe treballadora.
I som conscients que la jornada laboral de 8 hores, la sanitat pública universal, les prestacions d’atur, i d’altres drets que avui, en ple segle XXI, es veuen més amenaçats que mai, no van ser per la generositat les classes dominants. Lluny de ser regalats, aquests drets els varem obtenir a través de la organització, la lluita i el conflicte. I amb organització, lluita i conflicte els hem de defensar.
Sabem quins són els símptomes i quina és la malaltia. Sabem què és la crisi i què és el capitalisme. I sabem que els problemes que patim com a classe treballadora no són producte de la crisi financera, de la crisi bancària, de la bombolla immobiliària o d’allò que cínicament anomenen crisi de valors. Els nostres mals són resultat de l’ofensiva de la burgesia i l’oligarquia per arrabassar-nos els drets que encara ens queden. El nostre problema són les institucions, els governs i les persones amb noms i cognoms, que de manera activa o passiva perpetuen i accentuen aquesta situació que ens aboca a la misèria. I això que no pot ser anomenat de cap altra manera que dictadura, dictadura del capital.
Estem fartes de ser l’ase dels cops. I és que durant els últims anys, les treballadores dels Països Catalans no hem parat de rebre tota mena d’agressions. Tantes que quasi n’hem perdut el compte. Ens han privatitzat serveis públics, reduïnt-los i fent-nos-els pagar. Ens han imposat una Reforma Laboral, pactada pels dirigents dels sindicats majoritàris amb el suposat govern d’esquerres del PSOE. Ens han robat els diners per regalar-los a bancs que durant els últims anys s’han estat enriquint amb beneficis astronòmics. Ens han fet empassar lleis europees que ens condemnen a viure precàriament. Ens han deixat sense feina, o en millor dels casos ens han obligat a treballar més a canvi d’un sou més baix. Ens han fet fora de casa i ens han obligat a seguir pagant un suposat deute amb entitats bancàries mafioses i especuladores. I quan hem alçat la veu ens han ridiculitzat, criminalitzat, reprimit i engarjolat.
I se’ns insulta. Se’ns insulta i se’ns falta al respecte cada vegada que se’ns diu que d’aquesta crisi en sortirem només si remem totes en la mateixa direcció, que cal que ens estrenyem encara més el cinturó, que estem davant d’una oportunitat de canvi, i que si no som emprenedores d’èxit és perquè o no volem o no en sabem. I sobretot, que no fem massa soroll, que no cridem, que no ens mobilitzem, que no trenquem vidres ni donem una mala imatge davant de les institucions europees que ens han de perdonar la vida. O sigui, que siguem obedients, que abaixem el cap i que no cridem mentre aguantem l’insuportable pes dels seus beneficis, que cau sobre les nostres espatlles en forma d’atur, precarietat i misèria.
Però sabem, o si més no intuïm, la sortida d’aquesta situació. Sabem, o si més no intuïm, el poder que tenim. Davant d’aquest panorama, l’única solució és la unió per la defensa dels interessos de la classe treballadora, a través de la formació, la organització i la lluita, des del carrer i des de baix, i amb voluntat transformadora per superar el capitalisme i construir una societat justa.
Som les úniques que podem canviar el rumb de les nostres vides, les úniques que podem dir que no ens volem seguir sotmetent als interessos de la banca i la patronal, que no volem seguir sent venudes pels sindicats majoritaris. Perquè som, i sabem que som, hereves d’aquesta lluita que fa tants anys que avança, i a nosaltres ens pertoca organitzar-nos, lluitar i construir un nou escenari.
Contra l’atur i la dictadura del capital, organitzem-nos: Tot el poder pel poble!
Al Carrer!, Xarxa de lluita per la transformació social del Gironès
El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli.
Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.
Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la
Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l’estat espanyol.
Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els
darrers grups actius.
Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d’aquells grups autònoms que esvan rebel·lar davant de la gran mentida anomenada “transició democràtica” i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per
suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.
Autor: Joni D.
Pròleg: Mateo Seguí
Portada: Undergroove aka Dabunker
Edita: El Lokal
Distribueix: Virus
394 pàgines.
Es presentará el proper divendres 19 d’abril a les 19h.
